diumenge, 25 de maig de 2008

EL MONESTIR PROSCRIT de Maria Carme Roca

Novel•la històrica ambientada en el monestir de Sant Joan de Ripoll (avui Sant Joan de les Abadesses) a inicis del segle XI.

Maria Carme Roca, historiadora i filòloga, va investigar força per esbrinar què hi havia de veritat sobre la “vida dissoluta” de què s’havia acusat les monges per tal de fer-les fora del monestir.

Tal i com indica l’autora, l’actuació papal sobre el monestir va ser una mostra de la discriminació contra les dones, a qui s’aplicà una pena molt més dura. Les monges de Sant Joan no es van enfrontar només a interessos feudals, sinó a tot un gènere, els homes, que no les deixaven intervenir. Lentament les dones anirien perdent els pocs drets que tenien, herència de les lleis godes, per quedar totalment arraconades de qualsevol intervenció, supeditades a la figura masculina.

L’autora barreja habilment personatges històrics i algún de fictici per lligar la trama i mostrar-nos una història d’amors prohibits, envejes, traïcions i crims, que desmunten les falses llegendes que han arribat fins al dia d’avui sobre Sant Joan de les Abadesses.

La lectura és fa agradable i àgil, els personatges estan molt ben definits i la trama és molt interessant. Aquesta novel•la, igual com ja em va pasar amb l’anterior de la Maria Carme Roca, “Intrigues de palau”, m’ha tingut totalment enganxat fins el desenllaç final. Molt recomanable per als amants de la novel•la històrica i concretament de la història de la Catalunya medieval.

7 comentaris:

  1. M'has picat el cuquet de la curiositat. Així que puga, me'l compraré. Ara mateix en tinc uns quants per a l'estiu.
    Ai, el "Casta Diva" de la Callas!!!!
    Quin detallàs el vídeo amb les fotos!
    Sublim. Com un tast de xocolata perfecta que es desfà lentament i suau a la boca... I és que hi ha molts "cels" a l'abast.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Francesc,

    Genial la teva definició de la Callas. Penso que hi ha coses per les quals ja val la pena haver de suportar el que suportem, la xocolata i la Callas en són dues d'elles.
    Una abraçada des d'el Principat.

    ResponElimina
  3. No té res a veure amb el post, però us ho volia dir i millor aquí que és l'últim article...
    M'agrada el nou look del blog!! Es llegeix millor que abans i la columna de la dreta està molt bé!
    Felicitats pels canvis i pel nou disseny de plantilla!

    ResponElimina
  4. La Gemma hi té tota la raó. Com es poden fer eixos canvis tan guais? Gràcies.

    ResponElimina
  5. Gemma i Francesc

    La veritat és que ja feia dies que estàvem fent proves per a canviar una miqueta l'imatge del bloc ja què voliem aprofitar millor els espais perduts. Ara, en quant a espai s'assembla bastant al bloc de la Gemma, que el té molt ben aprofitat (d'espai i de continguts). Gràcies per les vostres, sempre agradables visites.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Josep,
    LLegiria sota les pedres però amb la novel·la històrica no hi puc, no obstant celebro que tu hagis fruït de la lectura del llibre que ressenyes i que fa venir ganes de llegir-lo...si jo no em coneixès tant!
    És veritat que us està quedant un blog d'allò més refinat. L'altra dia vaig escoltar en Villazón i la Netrebko. Avui tancaré amb Casta Diva de la infinitament divina Callas.

    ResponElimina
  7. Glòria,

    Tot i que no compartim el gust per la novel·la històrica (hi ha novel·les rigoroes i novel·les d'aprofitats com en tots els gèneres), si que compartim el gust per la bona música, i la Callas encara que a molts no agradi, a mi també em sembla "divina".
    Gràcies per la visita i fins una altra.

    ResponElimina